Trens petits

Permeteu-me que faci aquí aquest article de reflexió, que fa dies que em ronda pel cap. Quan érem petits, el somni de molts companys d'afició era poder arribar a ser ferroviaris professionals. Alguns hem tingut la gran sort d'aconseguir-ho, d'altres no. Els meus records -quan tenia 4 o 5 anys- són a l'estació de Torelló veient els creuaments dels trens. El cap d'estació amb el seu banderí donava la sortida a un tren, creuant les vies, i després un cop tenia els altres canvis disposats donava la sortida a l'altre tren. Més tard vaig descobrir que això era el bloqueig telefònic, i que es basava en una sèrie d'ordres transmeses mitjançant telefonemes amb les estacions colaterals. Evidentment això feia que, en cas d'un error humà, les conseqüències fossin nefastes i, gairebé sempre, això pugués acabar en un xoc frontal entre dos trens. Sí, el de la foto és el meu pare i el nen que prefereix mirar el tren que la càmera sóc jo Actualme