Trens petits

  Hola a tothom, benvinguts. L'última entrada d'aquest blog és del dia 11 de juny de l'any 2020. És que potser us pensàveu que l'havia abandonat? Sí, jo també. Al llarg d'aquests 6 anys han passat moltes coses, potser masses. Quan vaig redactar l'últim article estàvem tancats a casa, amb no sé què de restriccions per un virus que corria, tenia l'Alguer amb 6 mesos... Bé, com tots sabeu quan estava a casa avorrit pel confinament vaig començar a dibuixar la 269 a escala estricta 1:11, i d'això tractava l'últim article (sí, l'he hagut de mirar perquè ni me'n recordava). També tenia la carrosseria feta ja. Al juny del 2021 em vaig dignar a pintar-la, ja que s'estava oxidant bastant i creia que engegava el projecte de nou (hahahahahaha!!!!!). Així es va quedar durant 5 anys més. Casi res. 5 anys que m'anava cardant nosa al garatge, no sabia on ficar-la. Entremig, de tant en tant, em venia alguna idea per reprendre el projecte, però sempre ...

A l'anterior article ja feia un avançament de que tenia un nou projecte en marxa. Avui aquest projecte ja s'ha començat a materialitzar, tot i que no deixa de ser encara un embrió. Aquesta vegada no m'ha calgut cap sobretaula per decidir-me a fer un model tal i com va passar amb les 440; més que res perquè portem 3 mesos sense poder-nos retrobar amb tota la colla i no ha estat possible fer un dinar. La idea parteix de la construcció de la 251 (sí, pesats, sé que la del dibuixet no és una 251 però també és japonesa). Al començar a fer 4 dibuixos per la 251, se'm va encendre la bombeta de fer la 269, doncs és una locomotora relativament curta i fàcil de dur pels llocs. Això no significa que hagi descartat fer la 251, simplement queda a l'espera de poder-la tirar endavant. La 269 serà, sens dubte, l'estrella de la col·lecció (no s'hi val a riure, cabrons). La japonesa aparentment sembla fàcil, però no ho és gens si es vol fer ben feta. El model real té totes le...

Enceta aquest article una imatge bastant repetida en els meus darrers, i és que no és la primera vegada que en una nova entrada d'aquest blog veieu un cotxe motor de 440 soldat. El que sí que us puc assegurar és que serà l'última, doncs amb aquesta unitat de tren poso fi a aquest projecte de dos anys que ens ha portat fins aquí, amb 6 unitats fabricades (o bé 15 cotxes, que ve a ser el mateix però dit així impressiona més). La ferralla que composa aquesta unitat encara carregada al camió del proveïdor. Degut al confinament el projecte es va retardar ben bé un mes, doncs havia fet els meus càlculs per iniciar-la a mitjans de Març i no va ser fins el 24 d'Abril que la vaig poder començar, i encara gràcies a l'amabilitat d'en Dani que m'ho va poder portar fins a casa. La 440-085 es mira atentament la nouvinguda. El procés de soldadura no us l'explicaré, doncs ho he fet tants cops en els últims articles que gairebé m'ho podríeu expl...