Fer un tren durant el confinament.

Enceta aquest article una imatge bastant repetida en els meus darrers, i és que no és la primera vegada que en una nova entrada d'aquest blog veieu un cotxe motor de 440 soldat. El que sí que us puc assegurar és que serà l'última, doncs amb aquesta unitat de tren poso fi a aquest projecte de dos anys que ens ha portat fins aquí, amb 6 unitats fabricades (o bé 15 cotxes, que ve a ser el mateix però dit així impressiona més).

La ferralla que composa aquesta unitat encara carregada al camió del proveïdor.

Degut al confinament el projecte es va retardar ben bé un mes, doncs havia fet els meus càlculs per iniciar-la a mitjans de Març i no va ser fins el 24 d'Abril que la vaig poder començar, i encara gràcies a l'amabilitat d'en Dani que m'ho va poder portar fins a casa.

La 440-085 es mira atentament la nouvinguda.

El procés de soldadura no us l'explicaré, doncs ho he fet tants cops en els últims articles que gairebé m'ho podríeu explicar vosaltres. Sí que cal destacar que ja disposo de màquina de soldar pròpia i que l'he estrenat amb aquesta unitat. Hòstia santa quina meravella! Em va costar 4 duros per Internet (tampoc cal que fem publicitat d'Amazon) i que va que se les pela. Pel meu gust molt més pràctica i àgil que el soldador professional que havia estat utilitzant fins ara.

repeteixo amb que no us explicaré el procés de soldadura però les fotos us les mengeu amb patates:

La cara de la nouvinguda. Ara que ho dius, sí que té una retirada amb les altres...

Els bastidors dels 2 cotxes d'aquesta unitat.

Bastidor del cotxe remolc de la 440-132. 

Laterals i frontal del cotxe M just acabats de soldar.

Un dels punts que té més complicació al soldar són les passarel·les que hi ha al sostre del cotxe Motor.

Ah mira, dues 440 i una cama.

Bé, un cop us heu menjat el ferro amb patates (pel ferro s'han de menjar llenties i no patates, sabatots!) ara sí que anem a la part interessant d'aquesta UT, i que és el seu esquema de pintura.

La lliurea escollida per qui me l'ha demanat és la de Regionals R2, i amb la numeració de l'única que va circular amb aquest esquema a Catalunya entre el 2003 i el 2008, data en que va ser retirada definitivament i desballestada al poc temps.

És un esquema de pintura que aparentment sembla fàcil, però té un collons de línia de punta a punta del tren que toca més els ous que altra cosa, perquè quan la veus dius: "hòstia doncs també quedaries bé sense la puta línia no?". Bé, doncs com que el model real la duia no queda més remei que fer-la.

"I la línia? On està la puta línia? Això és la imprimació, burros!" A la imatge observem el cotxe remolc enfilat al damunt del carro de les autòpsies just acabat d'imprimar.

"Jo aquí no hi veig cap línia! Doncs clar que no, el blanc és el color base".

Les màscares de vinil apunt. Per a la puta línia no hi ha cap màscara.

El cotxe remolc emmascarat i apunt de ser pintat. Aquí sí que hi ha la línia!

El cotxe motor també apunt de ser pintat.

Vista general dels 2 cotxes.

Doncs un cop feta la feina més laboriosa, que és l'emmascarat, ve la feina ràpida que és pintar.

Cotxe motor pintat i desemmascarat. I així, amics meus, és com en menys de mitja hora desfàs una feina que n'has estat 8 a fer-la. Molt útil tot plegat...

Acabats de pintar i desemmascarats, ara a assecar fins l'endemà.

Un cop passades les 24h de rigor ja es poden aixecar les màscares de la rotulació.

Hòstia, que he posat el logo centrat i tot! Té collons que hagi hagut d'esperar a l'última UT per fer les coses rectes...

Amb el taronja ben sec, s'hi ha pintat el gris dels baixos. Això ja està!

Vista del cul. No, els trens no tenen ull cec, colla de verros.

Vista general del cotxe remolc amb la llum del sol del capvespre.

Vista d'aprop.

Vista d'aprop II.

Bé, així mateix està aquest tren a dia d'avui. Ara faltarà treure les màscares de la rotulació dels baixos i deixar-ho reposar tot durant 10 dies per tal que la pintura vagi madurant bé. Acte seguit, cablejar muntar i a córrer.

Suposo que haureu notat una certa ironia i un toc humorístic (més de l'habitual) als meus comentaris. No puc expressar més alegria que saber que estic fent l'última 440, doncs han estat 2 anys i ja n'estic cansat, molt cansat. En aquests 2 anys podria haver fet una sola UT, però és que n'he fet 6 i les últimes 4 el darrer any, que aviat es diu.

Aquest és l'últim article que dedico a les 440, doncs el que us podria ensenyar a partir d'ara ja ho heu vist. prometo ben aviat ensenyar-vos ferros nous (o rovellats, és igual).

Espero que hàgiu gaudit veient el procés de construcció d'aquests trens tant com jo fent-los. Ha estat un projecte brutal, que en cap moment m'hauria imaginat que hauria agafat aquesta volada aquell 28 d'Abril durant la sobretaula a Can Ibars, quan va sortir-ne la idea. Un projecte que ha implicat aprendre moltes coses noves però que de rebot ara m'obre un ventall de possibilitats per a futurs models.

Fins aviat!!