L'inici de la maqueta

L'inici de construcció de la maqueta

Ja des de ben petit, com uns quans que hem tingut aquesta sort, que tinc a les meves mans una maqueta en escala N. Vaig començar amb aquest hobby a l'edat de 5 anys, quan els Reis em van portar un Iberama (aquelles maquetes que comercialitzava la firma Ibertren). En concret es tractava de l'Iberama 550, i venia en una caixa d'iniciació amb un flamant tren de rodalies de la sèrie 440 de color blanc i vermell. Aquest va ser el meu primer contacte amb el modelisme ferroviari. Amb el pas dels anys el parc mòbil anava augmentant. Va passar poc temps que ja hi havia una altra 440 però aquesta en color blau, una Alsthom d'Ibertren en color verd i una 4000 de Renfe. Aquella maqueta va tenir la desgràcia de passar per les mans d'un nen. Què vull dir? Doncs que ben aviat modificava el circuit, treia un túnel, el posava a un altre lloc, omplia la maqueta de farina per simular que havia nevat (i tots els engranatges de les locomotores que havien passat per allà ben embussats), pintava coses que ara no faria... Bé, era un joc de nens.

Iberama 550 que comercialitzava Ibertren. Foto de Google.

Cap a l'any 1999 vaig plantejar-me la primera ampliació, que aquesta va consistir en arrencar completament totes les vies de l'Iberama i fer-ho tot nou. Per a tal ampliació vaig afegir una altra taula exactament de les mateixes mides de l'Iberama (160x80). Vaig fer-hi dos circuits, amb l'estructura de la via amb cartró. Aquella maqueta no va passar d'un invent extrany que vaig acabar desballestant completament l'any 2004.

Perquè us he clavat tot aquest rotllo? Doncs perquè les bases d'aquell vell Iberama són, en realitat, la base de la meva actual maqueta. A l'any 2011 se'm va tornar a acudir la idea de construïr una maqueta. Per poder-ho fer vaig agafar les taules de fusta de l'Iberama i la seva ampliació, una taula d'una vella maqueta en escala Z que em va regalar un amic, i la taula d'una maqueta en escala H0 que el meu pare havia començat a fer molt abans que jo tingués cap tren i que va desmuntar aviat.

Un cop situades les taules en forma de U, vaig mirar-m'ho bé i vaig deixar volar la imaginació. Aquest va ser l'embrió de l'actual maqueta. De seguida vaig començar a posar la via, començant per l'estació Terme i anar seguint cap a la resta de la maqueta. Aquesta vegada vaig utilitzar fusta i cargols per construïr la plataforma de la via. Pels volts del Gener de 2012 els trens ja podien fer la volta sencera a la maqueta.

El Talgo III de Ibertren. Aquest va ser el primer tren a circular per la maqueta. Estava tant ben fet, que si aquest no descarrilava, no en descarrilaria cap.

Després de tot això, al març del 2013 va venir un moment crític: el trasllat de la maqueta de casa dels meus pares cap a casa meva. Quan vaig fer el circuit ja vaig pensar en això, i no vaig haver de fer més que separar les vies a les juntes de les taules. Un cop a casa, muntada i nivellada, els trens ja tornaven a circular.

A la primavera d'aquell mateix any vaig començar la decoració, però molt poca cosa. Vaig decorar la zona del dipòsit de locomotores i prou. I vaig deixar estar la decoració de la resta de la maqueta.

La zona del dipòsit amb el seu accés, just al costat d'un McDonalds.

La terrassa del McDonalds

El pas a nivell a l'entrada del dipòsit

Vista general del dipòsit de locomotores.

La maqueta va quedar així fins al desembre del 2016. En aquell hivern vaig instal·lar el sistema Digital, i això em va fer replantejar tota la maqueta. Així que vaig desmuntar-la en gran part, aprofitant només la meitat del traçat que tenia aleshores (sort que no hi havia res de decoració fet). També hi havia quelcom que no m'agradava d'aquell primer disseny, i és que la volta del tren s'acabava aviat, era curta. Al mes de Gener del 2017 van començar les obres per tal de poder construïr el nou traçat, així com millorar l'accés de l'estació Terme amb la resta del circuit.

Construcció del nou accés a l'estació Terme. L'agulla que podem veure
a la part superior de la foto i la via que continua és
l'antic by-pass d'aquesta estació. Ben aviat també es desmantalleria.

Aquí podem veure el punt entre el traçat original i el nou.
La plataforma de la via va avançant cap a la part més
alta de la maqueta: l'Estació de Santa Sònia.

30 d'Abril del 2017. Es completa el traçat acual de la maqueta. Poc té a veure amb l'original.

Un cop finalitzat tot el nou traçat, ara sí que havia arribat el moment de començar la decoració, i aquesta vegada anava en sèrio. Així que, amb tela mosquitera d'alumini, paper de vàter, cola blanca i Gesso, tocava fer el terreny.

Durant el mes de maig vaig avançar en la decoració de la meitat de la part llarga de la maqueta (uns 2,5m x 1m), fent-li les muntanyes, túnels i un poblet turístic, anomenat Puigpelat. En aquest poblet hi ha el santuari del mateix nom.

I ja per acabar aquest article, mostrar-vos l'última part decorada durant el passat estiu. Seguint la mateixa tècnica utilitzada en l'altra meitat, però decorant diferent. Aquesta part simula una part més obaga, humida, que l'altra part, i per tant el color que hi abunda és el verd.