S'acaben les vacances

Sí, ja s'han acabat les vacances, però les he aprofitat molt. Just avui, últim dia d'aquestes vacances, he (veure cap a la part final d'aquest article) el cotxe motor de la 440-242.

Posem-nos a lloc. Fa relativament pocs dies que vaig fer l'últim article, quan amb l'Eric vam soldar els dos cotxes motors de les 440. Tot i així, no hi ha hagut ni un sol dia que no m'hagi dedicat a fer una cosa o altra al projecte, i a continuació podreu veure com ha avançat la cosa.

Frontal de la 440-001

Un cop soldats els cotxes va venir la feina fina. Polir totes les cantonades per donar-li el punt rodó que toca: fent primer una passada amb la radial, després amb una llima i per acabar amb paper de vidre (sí, una feina molt laboriosa però agraïda).

De les primeres coses que em vaig posar a fer va ser pintar els interiors, així ja quedava l'espai preparat per poder començar a fer el cablejat. 

El dia que vaig pintar els interiors, ho vaig fer amb la porta del garatge oberta per tal de no sortir veient dracs i flipant en colors gràcies al dissolvent. Si fins llavors el projecte era conegut, en aquell moment encara ho va ser més. Tot el veïnat va passar a treure el cap, intrigats per veiam què estava fent i, d'altres, meravellats per el que veien. L'Aleix, el meu veí de 5 anys, va venir almenys 5 o 6 cops (i des de llavors, sempre que em veu fa la visita per observar els progressos).

Ara sí, comença la part que m'ha ocupat més dies: La instal·lació elèctrica.

Tots els relés preparats per ser instal·lats

Quadre de relés de tracció-fre de la 440-001

Quadre de relés de bateria i de l'inversor

Fer una instal·lació elèctrica d'aquest calibre és una feinada, però dins de tot encara m'ho vaig poder organitzar força bé. A sobre la taula vaig preparar tots els quadres, així després ja només tocaria posar-los al seu lloc i portar cada cable a on toca. Els passos per a fer la instal·lació a dins el tren els vaig dividir de la següent manera: Primer connectar tots els cables de potència, després el control i per últim els llums i auxiliars.

440-242 amb els llums de cua encesos

Quan vaig tenir la instal·lació feta a les dues unitats va arribar la verdadera prova de foc, on es veuria si havia funcionat aquell esquema que vaig estar pensant tants i tants dies, i donant-hi tantes voltes: el comportament de l'inversor amb el comandament múltiple. Pot semblar una cosa fàcil, però no ho és gens, ja que en depenen molts factors: Ha de fer que les dues unitats girin en el mateix sentit tan si estan acoblades totes dues endavant, totes dues enrere, o si una està al revés de l'altra. I ara em penjaré la medalla, però com tota la resta va funcionar a la primera!

Bé, un cop acabada completament la instal·lació elèctrica va arribar el moment de posar-nos seriosos amb la planxa. Just 10 dies després de soldar, la planxa ja estava feta un cristo de marques d'òxid que, només al tocar amb les mans, al cap de dos dies apareixien les meves empremtes revel·lades en un to taronja marronós.

Primer de tot ho vaig polir i hi vaig posar una imprimació provisional d'esmalt per poder conservar millor el ferro i poder-ho manipular sense patir. 

Després va arribar el moment de feina fina de planxista: agafar un pot de massilla i començar a empastar el tren. Tapar juntes d'unió de peces soldades, tapar punts de soldadura, escairar cantonades.

Tot això gràcies a la inestimable ajuda de L'Abel, un company de feina com pocs hi ha, i manetes sense límits. Així que després d'unes classes pràctiques per part seva, ja m'hi vaig poder entretenir. (Moltíssimes gràcies Bro!)

El mestre Abel amb la polidora

Un cop superada aquesta fase, arriba la part final de l'article: La pintura.

Unes setmanes enrere no n'hauria ni volgut parlar de pintar el tren, degut a la meva nul·la experiència en aquest sector més enllà de pintar trens d'escala N amb l'aerògraf.

Abans de res calia preparar les màscares per la rotulació. Vaig decidir fer-ho així per varis motius: el vinil és difícil d'envernissar, i sempre queda el gruix d'aquest que sobresurt de la planxa. I per un consell que m'han donat uns quants pintors aquests dies: "tot el que puguis fer pintat no ho facis amb vinil". Així que jo, com a bon aprenent, a fer cas.

Per a fer les màscares vaig recórrer a aquell bon amic que us vaig fer esment a l'article anterior, en Ramon, que a part de tenir moltes eines i recursos per tot, també té un plotter de tall i es dedica entre altres coses a fer adhesius. Aquí podeu veure què fa: Raymi

Ara sí. Arriba l'hora de la veritat. Després d'uns quants consells del mestre Abel em vaig llençar de cap a la piscina, pensant que en el pitjor dels casos em tocaria treure-ho amb dissolvent, paciència, draps, dracs, follets, nans, gats voladors... (bé, això dels gats voladors no és cap al·lucinació a casa meva. Tinc 3 gates que estan molt pessigades) No descriuré gaire el procés de pintura perquè prefereixo fer-ho amb imatges:

Amb imprimació i color base ja aplicat i sec, preparant per pintar el taronja:

Per treballar sol un s'apanya com pot, i bellugar un bitxo de 40kg acabat de pintar no és fàcil. Així que gràcies a aquest carretó dels meus avis, que a sobre té la roda punxada, l'he bellugat com he volgut.

Preparant per pintar el gris:

Resultat final:

Salut!