Les 440 aprenen a caminar... i a frenar!
Doncs sí, les 440 han conegut per primera vegada el que és córrer per sobre la via; i nosaltres hem conegut com s'hi comporten. El resultat, infinitament més que satisfactori.
Un cop arribats allà, descarregar-les, posar-hi bateries i a provar. Com que només disposem de dos cotxes motrius, i per poder simular la conducció des del cotxe RC, hi vam acoblar cotxes Jacobs amb més o menys la llargada que tindrien els altres cotxes de la 440, i amb unes mangueres que vaig fer per recórrer tot el tren de punta a punta, i així poder conduir des del cotxe motor o des del remolc cabina, tal com anirà el model definitiu.
El vídeo que us ensenyo a continuació és dels primers metres que van caminar les 440 per la via.
Ara sí que un cop feta la primera volta vam veure vàries coses. La primera és que corren un xic massa, per tant s'haurà de modificar un pèl la transmissió. La segona és que a sobre la via tenen un comportament i un rodatge extraordinàriament fi, i la tercera (i molt important) i és que no frenen. No frenen gens, res. El zero absolut. Dius la paraula FRE i sents l'eco com s'allunya.
Amb aquestes que després de fer un parell de voltes ens en anem a dinar mentre el cap està en l'esquema elèctric, en les connexions que vaig fer, o si pot ser algun problema en els motors.
Tornem de dinar i seguim donant voltes al tema del fre. Comprovacions amb el tester, mirant continuïtats, i res de res, tot correcte. A vegades hom necessita esbargir-se per tal d'agafar aire fresc, i aclarir el cap; així que vaig agafar les 440 i me'n vaig anar a fer una altra volta mentre el cap encara seguia a l'esquema elèctric. I premi, l'aire fresc va donar resultats. Tot repassant mentalment l'esquema elèctric del fre vaig topar de cara amb l'error. Estava il·luminat i tot, i dient-me a crits a on estava. Sí, una cagada a l'esquema elèctric, amb una connexió a un positiu quan realment havia d'anar a un negatiu. Ningú és perfecte i tots ens equivoquem, però per sort havia dibuixat prèviament l'esquema elèctric i el vaig poder repassar. No em vull ni imaginar què hauria passat si no hagués fet tots els esquemes prèviament i els tingués només a la ment (potser al connectar les bateries el tren començaria a pitar, tot i no tenir trompetes, o fotria un pet directament).
Ara sí, EL TREN FRENA!
Diumenge dia 23 de desembre: Les primeres proves amb viatgers.
Doncs sí, aprofitant que estaven a Can Mercader han estat prestant servei com qualsevol altre tren dels que hi circulen habitualment, així també les hem pogut provar a plena càrrega.
I un cop ben provades, ha arribat el moment trist de la jornada: desmuntar-les i carregar-les per marxar.
I fins aquí el resum d'aquestes jornades. Com heu pogut comprovar, en aquest article no m'he estès massa en el text. El que val la pena d'aquest cap de setmana és veure-les a sobre la via i portant gent, com ha fet des de sempre el ferrocarril.
Fantàstic!! Una meravella veure-les circular, i tant be com ho fan. Fan goig!! I això que encara falta molt. Però la feina més important (fer que un tren traccioni... i freni ;-) ja està feta. Un deu pel dissenyador; un deu pel delineant; un deu per l'enginyer mecànic; un deu per l'enginyer elèctric; un deu pel pintor. En fi: un deu per tu, Guillem!!
ResponEliminaGràcies Lluís! Fins i tot jo m'he sorprès del resultat que està sortint, tenint en compte que he fet coses que mai havia fet (com ara de planxista, de pintor...), però l'experiència m'està ensenyant que tot allò del que no depenem de ningú altre surt millor i per això procuro fer-me jo el màxim de coses. Aquestes proves a la via, principalment m'han servit per agafar encara més ganes de veure-la acabada i de jugar amb ella. De nou, moltíssimes gràcies.
Elimina