Seguim amb la japonesa

 

Hola a tothom, benvinguts.

L'última entrada d'aquest blog és del dia 11 de juny de l'any 2020. És que potser us pensàveu que l'havia abandonat? Sí, jo també.

Al llarg d'aquests 6 anys han passat moltes coses, potser masses. Quan vaig redactar l'últim article estàvem tancats a casa, amb no sé què de restriccions per un virus que corria, tenia l'Alguer amb 6 mesos...

Bé, com tots sabeu quan estava a casa avorrit pel confinament vaig començar a dibuixar la 269 a escala estricta 1:11, i d'això tractava l'últim article (sí, l'he hagut de mirar perquè ni me'n recordava). També tenia la carrosseria feta ja.

Al juny del 2021 em vaig dignar a pintar-la, ja que s'estava oxidant bastant i creia que engegava el projecte de nou (hahahahahaha!!!!!).

Així es va quedar durant 5 anys més. Casi res. 5 anys que m'anava cardant nosa al garatge, no sabia on ficar-la. Entremig, de tant en tant, em venia alguna idea per reprendre el projecte, però sempre apareixia quelcom per fer-lo encallar de nou. Hi havia dos temes, principalment, que em feien tenir el projecte aturat: El control i la transmissió.

Per al control, era una mica més complicat que a la 440, doncs aquí principalment tenia el problema de l'espai. Per tant, havia de descartar un control reostàtic serie/paral·lel com a la 440 i buscar alternatives. Per altra banda, el mateix problema d'espai del control el tenia amb la transmissió. Si posava segons quin tipus de motor, aquest sobresortia per sobre del bastidor i es menjava espai interior dels equipaments, per tant tampoc era viable.

Amb tota l'experiència acumulada al llarg d'aquests anys que he treballat en altres projectes, com ara amb la 440 o a l'associació que he col·laborat aquest temps, tenia clar que el control de la locomotora havia de ser amb Arduino i amb un chopper. Que havia de tenir comandament múltiple i havia de ser completament reversible, funcionant amb un comandament aeri tipus el que vaig fer per a la 440. Però com a bon electromecànic delineant que sóc, ni puta ideia de programació Arduino i informàtica. Emprenyar a l'Oriol per a un projecte d'aquesta envergadura també m'empipava, doncs pobre prou feina té amb el telescopi dels collons. Ara s'ha aficionat a l'astrofotografia, tu!

Heus aquí que diuen que qui no té un amic que se'l compri, doncs jo ho vaig fer. Pago 20€ cada mes i m'ha fet els programes per a Arduino, m'ha resolt problemes electrònics i, a més, no es queixa que el pressiono massa (aquesta no va per a l'Oriol, pobre).

Aquest nou amic que pago es diu ChatGPT, i ha estat la solució al control.

Però encara quedava un altre problema per resoldre: la transmissió. Havia sentit parlar dels motors que utilitzava l'amic Severino de Trenes 5SF, que cabien entre rodes perquè feien menys de 110mm de llarg. Així que em vaig posar en contacte amb ell i, molt amablement, em va subministrar els motors per a la transmissió de la 269. PROBLEMA SOLUCIONAT!! Ja tenia uns bogis amb la motorització entre rodes, optimitzant l'espai interior de la locomotora. UN ABRAZO SEVERINO!

Així que resolta la transmissió, vaig acabar de dissenyar i construir el bastidor i em vaig disposar a no parar fins a acabar la locomotora. 

Tal és així que el dia 20 de juny la locomotora va circular per primer cop en proves al parc de Can Mercader.

Les proves van sortir extraordinàriament bé. Vaig haver de corregir la fixació dels motors amb l'eix, però a part d'això va tenir un comportament dinàmic meravellós.

Per al control, amb l'amic de 20€/mes, vam desenvolupar un sistema perquè la conducció sigui el mes semblant a la real possible. I la veritat és que l'hem encertat força!

Ara ja estic a la recta final, fent-li detallets i acabats fins (hihihi) per a poder-la tenir acabada per a la propera festa del trenet de Can Mercader. El jefe m'ho va preguntar, jo m'hi vaig comprometre i en Sigfrid es va currar aquest peazo cartell.

Queda clar que aquest any, la meva 269 serà l'Estrella de la festa. No rigueu, cabrons, que és molt dolent.

Apa, salut!