Comencem la Japonesa

A l'anterior article ja feia un avançament de que tenia un nou projecte en marxa. Avui aquest projecte ja s'ha començat a materialitzar, tot i que no deixa de ser encara un embrió.

Aquesta vegada no m'ha calgut cap sobretaula per decidir-me a fer un model tal i com va passar amb les 440; més que res perquè portem 3 mesos sense poder-nos retrobar amb tota la colla i no ha estat possible fer un dinar.

La idea parteix de la construcció de la 251 (sí, pesats, sé que la del dibuixet no és una 251 però també és japonesa). Al començar a fer 4 dibuixos per la 251, se'm va encendre la bombeta de fer la 269, doncs és una locomotora relativament curta i fàcil de dur pels llocs. Això no significa que hagi descartat fer la 251, simplement queda a l'espera de poder-la tirar endavant. La 269 serà, sens dubte, l'estrella de la col·lecció (no s'hi val a riure, cabrons).

La japonesa aparentment sembla fàcil, però no ho és gens si es vol fer ben feta. El model real té totes les cantonades en forma rodona i, per tant, el model a escala també les ha de tenir. La dificultat s'agreuja quan aquestes cantonades tenen radis diferents, i que per tal que quedi bé s'ha de respectar. Sempre em quedava l'opció de fer les japoneses quadrades i desproporcionades com les que es fan al País Valencià, però abans que fer això em dedico a fer mitja. Aquest resultat ha estat possible gràcies a la professionalitat de Muntatges Airges de Torelló, doncs gràcies a la seva feina amb el tall làser, amb la plegadora i especialment amb la soldadura ha quedat amb el resultat que ha quedat.

 

Sí, aquesta vegada no l'he soldat jo, tot i que hi he fet cosetes com ara les portes i el far. Al decidir fer la caixa d'una sola peça i que es pugui treure completament calia soldar-la amb TIG, prescindint de totes les costelles interiors i referències que tant bé va anar amb les 440.

Un altre punt molt interessant d'aquesta locomotora serà el bogi. De moment encara no tinc res fet, però sí que us puc explicar com serà. El model real porta un motor per bogi, molt gran -enorme- que sobresurt per sobre el bastidor i que amb una cascada de pinyons ataca els dos eixos. Això dóna molta potència en motors DC antics, però es planteja un problema. Si al mig del bogi hi ha el motor que surt per dalt, per on va el pivot perquè el bogi pugui girar? Premi! No té pivot. Gira mitjançant un sistema de bieles d'arrossegament que transmet la força del bogi al bastidor i li permet el gir. Bé, us acabo d'explicar com és la real. Espereu menys a la 1:11?

Per poder dissenyar el sistema aquest vaig acabar fent-me una plantilla de cartró, doncs amb el Catia no ens enteníem per fer les articulacions i no hi havia manera de fer-lo girar. Un cop feta la plantilla i poder-ho ben estudiar, va ser oli en un llum.

Els bogis encara tardaran una mica a venir, doncs tinc varis fronts oberts i aquesta carrosseria l'hem fet ara més que res per fer la prova de les cantonades rodones. Això sí, unes fotos que no faltin i, en breu quan la pinti també tindreu l'article corresponent.

Salut!