Soldar? S'ha acabat!

Doncs sí. Avui he acabat les últimes peces que quedaven per soldar d'aquest projecte, i es tracta dels detalls del sostre del cotxe motor. Com ja us vaig comentar a l'últim article això ja està encarant la recta final, i ben aviat podrem veure la composició sencera rodant a sobre la via i portant gent.

Anem a seguir una mica l'ordre cronològic per no perdre el fil. A l'anterior entrada us vaig ensenyar com soldàvem els cotxes remolcs de les dues UT. Ara us vull ensenyar com ha anat avançant la feina de planxa i pintura fins al punt d'avui, que es troben els dos remolcs cabina (d'ara endavant RC) completament pintats.

Abans de res va tocar pintar l'interior i els baixos dels RC. Com que té molts racons, raconets i al cap d'avall la seva funció és protegir el ferro de l'oxid, ho vaig fer amb pinzell.

Per tal de poder posicionar bé les costelles que porta a l'interior del sostre, aquestes duien un nervi que sobresortia per un forat rectangular a la planxa. Un cop soldades les costelles va ser el torn d'eliminar el nervi amb la mola i tapar amb massilla el forat que hi queda.

El cotxe RC de la 440-001 a punt per pintura.

 Així que amb el cotxe completament empastat i polit, ja podia sortir a la cabina de pintura. Com sempre, primer imprimació, després color base, i finalment la resta de colors i detalls.

RC de la 440-242 amb la capa d'imprimació.

El color base aplicat al RC de la 440-242.

Fins ara la part de rotulació era relativament fàcil, ja que per la Delta he treballat amb les màscares de vinil en positiu (excepte pels logos del costat de les portes), i aprofitant el color base. Per a la 440-001 la cosa s'ha complicat un xic més, ja que el color base és el blau i totes les inscripcions van en groc. I per acabar-ho d'arreglar, a les inscripcions inferiors dels cotxes la lletra més gran fa 4mm d'alçada per 1 d'amplada (sí, molt i molt petit). Doncs aquí us deixo el recull fotogràfic d'aquest procés.

Màscares de vinil un cop tallades i buidat el material sobrant.

Així és com queda la rotulació. Segurament amb uns vinils quedaria amb millor definició, però els avantatges de fer-ho amb pintura pesen molt més que els inconvenients. I què coi, que per més que a algú li pugui semblar que no (o vulgui creure's millor), aquest tren no té ni un sol vinil, que encara és més satisfactori poder-ho dir.

I ara anem a per l'última mà de pintura del RC de la 440-001:

El resultat final. Un cotxe amb la imponència de la real.

Un cop acabat amb aquesta part de la 440-001, vaig tornar cap a la 440-242 per tal de fer-li el cablejat al RC i deixar-la ja apunt per córrer. Aprofitant unes mangueres que vaig fer per poder provarl-es al desembre passat, la instal·lació de control en poques hores va estar tota connectada i completada.

Per poder conduïr des d'un extrem o des de l'altre, porta dos connectors al sostre a on s'hi endolla el comandament en funció del sentit que volem anar. Per poder protegir i de passada dissimular aquests connectors, queden amagats amb uns taps que simulen ben bé les entades d'aire del sostre de la real.

I ara us ensenyaré la seqüència de llums. Els llums d'aquesta unitat són automàtics, podent operar el maquinista només el far en posició llarg/curt. La resta són completament automàtics en funció de la posició del comandament.

Control al costat RC. Es posen blanques en aquesta testera. Al cotxe motor continuen vermelles ja que és el seu estat 0.

Control al costat M. Com es pot veure pel reflex, s'han posat blanques al cotxe motor. Al RC continuen vermelles.

Cap comandament connectat. Els dos cotxes es troben en estat 0, per tant vermell a les dues testeres. 

Acoblament en unitat múltiple. S'apaguen els llums de la testera que hem acoblat. En el cas de la foto hi ha posat un connector-pont per poder-ho simular.

I ara sí, anem a per la soldadura. El que avui s'ha acabat i que dóna nom a aquesta entrada. 

Aquest és un dels últims articles del projecte de la 440, ja que això ja pràcticament està. Per a mi ha estat un plaer poder-vos ensenyar tot el procés, des del disseny fins a la pintura i el que vindrà de la posada a la via. Si vosaltres també ho heu gaudit ja em dóno per satisfet.

Un projecte d'aquesta envergadura és una feinada i dedicar-hi moltes hores, però el resultat crec jo que ha valgut la pena. Per sort sóc bastant manetes i m'he espavilat amb moltes coses; uns mesos enrere ni m'hagués passat pel cap que jo soldaria i pintaria, per exemple. Tot això és un augment de les hores de feina, però també comporta que es redueixin molt els costos de portar-ho a fer a fora.

Fins el proper!