I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, i les 440 s'han acabat!

Efectivament senyors, tal i com us vaig avançar a l'anterior article, aquest projecte ja el dóno per acabat. Això no vol dir que ja estigui tot, sempre hi falten detallets i ajustos, però després d'aquest cap de setmana crec que ja podem tancar la llibreta de la 440. Ara comença un mes de proves i ben aviat vindrà la inauguració oficial. Aquest article serà molt gràfic, amb poc text i moltes imatges. Hi ha poca cosa a explicar i, ara més que mai, les imatges parlen soles.

Tota aquesta aventura comença el passat 8 de març amb el transport de les dues unitats cap al parc de Can Mercader.

En Miguel Ángel Tejedor i un servidor descarregant el cotxe motor de la 242.

L'Alberto Salvador i en Santi Agüera eren els encarregats de situar els vehicles a la via. 

L'últim cotxe ja és a la via. Descàrrega finalitzada.

Tota la composició acabada de descarregar preparada per anar cap al taller.

Un cop finalitzada l'operació de descàrrega tocava entrar al taller a muntar les unitats. S'havien d'ajustar els enganxalls dels frontals, connectar elèctricament els cotxes entre sí i acoblar-los mecànicament. Un cop fet això cap a fora a posar les bateries i fer-les avançar els primers metres cap a davant de l'estació.

La parada per dinar. Les dues unitats acabades de muntar estacionades a la via 3 de Can Mercader.

Aquestes primeres voltes de proves anava tot perfecte, o mai millor dit, anava tot rodat. Però com sempre i amb totes les proves, van començar a venir els problemes. Les dues unitats van començar a descarrilar a llocs on fins aquell moment no ho havien fet, a banda de descarrilar des del primer moment a les agulles que donen accés a les cotxeres. Amb el cap una mica atabalat ho vam deixar estar fins l'endemà.

El dissabte al matí va venir l'Èric i vam començar a estudiar la problemàtica. Des del primer moment teníem clar que era un problema a la suspensió dels cotxes remolcs que no eren capaços d'absorbir les imperfeccions de la via (fet agreujat per la longitud dels cotxes). Primer vam provar de canviar les molles de la suspensió primària dels cotxes remolcs, i el problema seguia persistint. Ja quan anàvem a dinar va aparèixer l'Edu Alonso, qui ens va donar la il·luminació divina que, si més no, podíem provar. I es tractava de posar una molla (un xic dura, de les que havíem tret de la suspensió original), fet que permetria als bogis tenir un moviment horitzontal i poder-se bellugar cadascun independent de la caixa. I efectivament, oli en un llum. Primer vam fer la 242 i la vam provar. Ni una descarrilada enlloc. Així que a modificar la 001 i a córrer.

Diumenge 10/03/2018. La veritable prova de foc. Continuem amb el tren en proves, però aquesta vegada amb viatgers. Tal i com vam fer l'altra vegada, prestant servei com qualsevol altre tren.

La 440-242 ha estat l'encarregada d'anar a obrir el circuit i fer la volta de reconeixement de la via. A la foto la veiem aturada a l'entrada del viaducte de doble via de Can Mercader.

Durant una breu parada al baixador de La Piscina.

Les unitats, ja preparades en comandament múltiple, esperant els seus primers viatgers.

En Carlos circulant a bona marxa entre el viaducte i el pas a nivell. 

La Sònia ha estat la maquinista titular del tren encarregat de tancar el circuit. Quina maquinista, tu!

Bé, ara sí, ara això ja s'ha acabat. Espero que us hagi agradat i que, sobretot, hagueu gaudit veient el procés de construcció d'aquests trens. M'he explicat com bonament he pogut, millor o pitjor, però la intenció era poder compartir amb tots vosaltres aquest procés. Per mi ha estat tot un repte, tant personal com professional, ja que els coneixements adquirits durant la construcció de les 440 han estat faraònics.

Han aportat material fotogràfic per aquest article les següents persones i que m'agradaria anomenar: en Santi Agüera, l'Alberto Salvador, en Miguel Ángel Tejedor, l'Eric Valverde, la Sònia Gonzàlez, en David Heredia i en Manel Fernàndez.

Ara sí, amb les dues unitats ben guardades a les cotxeres, toca descansar.

Salut!