Ampliem la família de les 440

Després de molt de temps sense escriure res, he cregut que ara era el moment d'ensenyar-vos, una vegada més, el que porto entre mans.

Tal i com ens avança el títol d'aquest blog, tinc una nova 440 en construcció. En aquest cas es tracta de la 440-236 en la seva versió reformada i de 2 cotxes, de les que pujaven a Puigcerdà. No em faré gaire extens amb el text i sí un xic més gràfic, ja que el procés de construcció és exactament igual que en el cas de la 440-001 i la 440-242, i tampoc cal repetir-me.

El procés constructiu d'aquesta unitat comença el passat 23 d'Agost amb la recollida del material al taller del làser, i el dia 25 d'Agost ja la començava a soldar. Així que, un cop rebut tot el material, mans a l'obra i a soldar.

Els dos cotxes els vaig acabar de soldar el 10 de setembre, només 2 setmanes més tard d'haver-los començat. Sí que és cert que són només 2 cotxes, però vaig fer-ho en menys temps del que havia previst.

Com tots els trens que faig no són perfectes, amb tots m'ha de passar alguna cosa, i que si no ho explico en aquest blog aquest ja no tindria sentit ni gràcia.

Aquesta unitat l'he soldat íntegrament jo, ja que l'Eric està fotudot i tampoc cal acabar-lo d'espatllar tenint-lo dos dies seguits soldant. Doncs què passa quan un que no sap soldar es fot a soldar? I què fa per assegurar-se que les soldadures aguanten? Doncs fotre-li uns quants Ampers de més al soldador. Uns quants... potser masses. Al fer els cordons, vaig fotre unes xurrascades que les finestres es van doblar endins. Hòstia que en sóc d'animal. En aquell moment em vaig cagar amb tota la jerarquia eclesiàstica, però no va servir de res, ja que la xapa seguia doblada. Amb paciència i radial vaig anar tallant els cordons un a un, vaig adreçar la planxa i vaig tornar a soldar. Això sí, amb menys intensitat. Al final el resultat va ser més que satisfactori, i dels errors se n'aprèn.

Parlant d'errors, una de les coses que vaig aprendre amb les altres dues 440 és que pintar l'interior a mà és una matada. Aquesta vegada ho vaig fer amb la pistola. Si bé es gasta més pintura ja que costa arribar a alguns racons, la veritat és que en mig matí vaig fer el que l'altra vegada vaig fer en tot un diumenge.

Un cop això, i com sempre, a preparar la carrosseria per al procés de pintura. No us explicaré com ho he fet perquè encara em copiareu, i no vull competència, però si us interessa veure com pinto tireu uns articles enrere on està explicat amb tot detall.

Això sí, fotos que no faltin.

A dia d'avui el tren es troba exactament així com el veieu, i amb la instal·lació elèctrica feta encara que no la veieu. Ben aviat aquest tren aprendrà a caminar, o almenys això espero, i ja en tindrem un altre per a la col·lecció.

Ha col·laborat en aquest article en Xavi Martí, futur propietari d'aquesta unitat. Si bé fa alguns forats torts i no sap soldar, és un excel·lent fotògraf i gràcies a ell ha sortit tant bé aquest article. Ara és quan surt el típic graciós que em diu que les fotos són molt bones però l'article una merda. Sí, jo també ho penso.

Salut!