Avancem amb la carrosseria.

La placa que es mostra a la capçalera d'aquest article seria digne d'una altra època, més concretament a principis dels anys 70 quan a Beasain va començar la construcció de les unitats 440. Però no, estem parlant d'avui, 9 de novembre del 2018, al que ja podem anomenar "el meu taller de construcció de trens".

Després de no menys problemes amb el proveïdor del ferro, retards amb el del làser, i varis contratemps que més o menys hem pogut trampejar, finalment ahir a la tarda em vaig dirigir a Argentona a buscar les peces que conformen 2 cotxes motors. 

Cal comentar que l'Eric, que va plegar de treballar a les 0:30 a Martorell, va venir directament cap a casa per poder guanyar temps avui.

El primer que vaig fer en arribar va ser posicionar totes les portes de passatge per poder marcar a on han d'anar soldades, i així començar a preparar feina per al muntatge.

Un cop preparats els laterals i els frontals ens hem disposat a muntar el primer cotxe motor. El primer pas ha estat agafar els bastidors i soldar els envans de reforç que porten a l'interior.

Després hem posicionat els laterals al seu lloc i els hem soldat. Com podeu veure, tot el conjunt de la carrosseria va soldat amb el bastidor. D'aquesta manera que es crea un conjunt autoportant, que permet que amb planxa d'acer de poc gruix es pugui fer una estructura molt sòlida i lleugera. Cal remarcar que la caixa d'un cotxe d'aquest tren pesa 30kg, que per uns cotxes de 2,4m de llarg està prou bé.

Si fins ara ja estàvem al·lucinant amb el resultat del muntatge, sens dubte aquest ha estat el punt àlgid de la jornada. Un cop soldat el frontal al seu lloc ja teniem el puzzle completat. Ara sí que ja la podem mirar, remirar, per davant, per darrere, per dalt... No me'n canso.

Fins ara anava tot sobre la marxa i estavem molt satisfets: Hem arribat a la meitat de la jornada amb un cotxe completament soldat. Amb tot això se'ns ha fet l'hora de dinar, així que una escapadeta cap a Puta Vic, ja que haviem de comprar quatre coses per la instal·lació elèctrica.

Una altra anècdota. Aquests cotxes motors no poden tenir més contratemps. A les 16h ens posàvem a soldar altra vegada, ja per començar el segon cotxe. A les 16:20 sento l'Eric que diu: "merda, ja podem plegar". Doncs sí, merda, i grossa. S'ha acabat el gas de l'equip de soldar, l'ampolla completament buida. No teniem ni soldats els envans, ni gas per fer ni un trist cordó. 

Després d'una trucada a en Ramon, un amic com pocs hi ha, que té aquell poder de treure'm sempre d'algun apuro, ens ha dit un parell de llocs on possiblement trobaríem gas. Cap a Puta Vic altra vegada. Sí, ho sé, masses cops en un sol dia, però és que a Torelló no hi ha res. Per no tenir, no tenim ni bars per anar a fer una cervesa més enllà de les 9 de la nit, sabeu?

Bé, un cop hem tingut una bombona de gas plena ens hem tornat a posar mans a l'obra, i aquest ha estat el resultat al final de la jornada:

Bé. Si esteu llegint això vol dir que ho heu llegit tot, i per tant us demano disculpes pel rotllo que us acabo de fotre. Realment avui ha estat un dia d'aquells que recordarem durant anys. I si no us ho heu llegit, tampoc llegireu això, però almenys us desitjo que us agradin les fotos!

Salut!